LA FESTA DE TOTS SANTS I DELS DIFUNTS

Dimecres que ve, primer de novembre, celebrarem en la festa litúrgica de tots sants i l’endemà la festa de difunts. Una tradició ben arrelada en la nostra terra. Recordem aquells homes i dones que van ser testimonis de l’evangeli; no només els que venerem sinó tants anònims i alhora fem especial memòria pels nostres difunts. Aquesta festa s’acompanya també de postres com son els panellets i els moniatos.

Ja fa més de deu anys s’ha introduït un costum en la nostra ciutat i en els nostres pobles. Em refereixo a la festa de “Halloween”. Una festa importada dels Estats Units, encara que té una tradició de la societat celta. Primer de tot que significa aquest nom. Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics “All Hallows Eve”(vigília de tot els sants). Es a dir aquest nom indica el sentit cristià de la festa. Venerar tots els Sants es recordar que van ser amics de Crist i donar gràcies pel seu testimoniatge. Hi ha un element comú en moltes tradicions, també en la celta. És la creença ancestral que durant la nit de tots els sants els esperits dels difunts deixaven el cementiri per deambular pel poble. I això portava a que el poble fes ofrenes o fes alguna cosa per espantar aquests esperits. L’Església va cristianitzar aquests costums però certes tradicions estan arrelades. Pel que fa al “Halloween” es decoraven les cases amb –ossos- i altres objectes tenebres per fer por als esperits dels difunts. Més endavant es va afegir la costum de disfressar-se durant aquesta nit i demanar dolços per evitar que els esperits dels difunts puguin molestar als veïns.

Podem acollir altres tradicions però també em de valorar la nostra. I és curiós que l’origen i el sentit de la festa de Halloween s’hi adiu amb la festa cristiana de tots sants i els difunts. És per això que dimarts que ve després de missa de set i mitja tindrem una estona de pregària davant el santíssim oberta a tothom però dirigida a les famílies, en especial les que porten els nens a la catequesis, per donar gràcies a Déu per la presència gloriosa dels sants i recordar que el cristià està cridat a viure l’evangeli, a ser sant.

Mn. Ricard, rector.