Parròquia de Sant Joan Baptista
Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat
EXTRACTE DE L'HOMILIA DEL ST. PARE FRANCESC A LA SOLEMNITAT DE CORPUS CHRISTI 2014
En l'eucaristia es comunica l'amor del Senyor envers nosaltres: un amor tan gran que ens alimenta amb si mateix; un amor gratuït, sempre a disposició de tota persona famolenca i necessitada de regenerar les seves forces. Viure l'experiència de la fe vol dir deixarse alimentar pel Senyor i construir la pròpia existència no sobre els béns materials, sinó sobre allò que no pereix: els dons de Déu, la seva Paraula i el seu Cos...
DEL MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA 54a JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS 2017
En els anys anteriors hem tingut l’oportunitat de reflexionar sobre dos aspectes de la vocació cristiana: la invitació a «sortir d’un mateix», per a escoltar la veu del Senyor, i la importància de la comunitat eclesial com a lloc privilegiat en el qual la crida de Déu neix, s’alimenta i es manifesta.
Ara, en ocasió de la celebració d'aquesta jornada, voldria centrar-me en la dimensió missionera de la crida cristiana. Qui es deixa atraure per la veu de Déu i es posa en camí per a seguir Jesús, descobreix de seguida, dins seu, un desig incontenible de portar la Bona Notícia als germans, a través de l’evangelització i del servei mogut per la caritat. Tots els cristians han estat constituïts missioners de l’Evangeli. El deixeble, en efecte, no rep el do de l’amor de Déu com un consol privat, i no està cridat a anunciar-se ell mateix, ni a vetllar els interessos d’un negoci; simplement ha estat tocat i transformat per l’alegria de sentir-se estimat per Déu i no pot guardar aquesta experiència només per a ell: «L’alegria de l’Evangeli que omple la vida de la comunitat dels deixebles és una alegria missionera» (Exht. Ap. Evangelium gaudium, 21).
Per això, el compromís missioner no és una cosa que s’afegeix a la vida cristiana, com si fos un guarniment, sinó que, contràriament, està en el cor mateix de la fe: la relació amb el Senyor implica ser enviat al món com a profeta de la seva paraula i testimoni del seu amo. Certament, són moltes les preguntes que es plantegen quan parlem de la missió cristiana: Què significa ser missioner de l’Evangeli?... Ser deixeble missioner significa participar activament en la missió de Crist.
DEL MISSATGE URBI ET ORBI PASQUA 2017
En tota època de la història, el Pastor Ressuscitat no es cansa de buscar-nos a nosaltres, els seus germans perduts en els deserts del món. I amb els signes de la Passió -les ferides del seu amor misericordiós- ens atreu cap al seu camí, el camí de la vida. També avui, ell pren sobre les seves espatlles a tants germans nostres oprimits per tantes classes de mal.
El Pastor Ressuscitat va a buscar qui està perdut en els laberints de la solitud i de la marginació; va a la seva trobada mitjançant germans i germanes que saben acostar-se a aquestes persones amb respecte i tendresa i els fer sentir la seva veu, una veu que no s'oblida, que els convoca de nou a l'amistat amb Déu.
Aquest any els cristians de totes les confessions celebrem junts la Pasqua. Ressona així a una sola veu en tota la terra l'anunci més bonic: «Realment el Senyor ha ressuscitat». Ell, que ha vençut les tenebres del pecat i de la mort, doni pau als nostres dies.
Feliç Pasqua.
PARAULES DEL ST PAPA FRANCESC AUDIÈNCIA DIMECRES 22-3-2017 LA PERSEVERANÇA I LA CONSOLACIÓ.
La perseverança podríem definir-la també com paciència: és la capacitat de suportar, portar sobre les espatlles, de romandre fidels, fins i tot quan el pes sembla fer-se massa gran, insostenible, i estem temptats de jutjar negativament i d'abandonar tot i a tots. La consolació, en canvi, és la gràcia de saber acollir i mostrar en tota situació, fins i tot en aquelles marcades per la desil·lusió i el sofriment, la presència i l'acció compassiva de Déu.
La Paraula de Déu ens revela que el Senyor és de veritat 'el Déu de la constància i del consol', que roman sempre fidel al seu amor per nosaltres, és a dir, que és perseverant en l'amor amb nosaltres, no es cansa d'estimar-nos, no !, és perseverant: sempre ens estima !, i també es preocupa per nosaltres, curant les nostres ferides amb la carícia de la seva bondat i de la seva misericòrdia, és a dir, ens consola. Tampoc, es cansa de consolar-nos (...)
DIMECRES DE CENDRA: EL PAPA A L'AUDIÈNCIA CONVIDA A VIURE UN CAMÍ DE CONVERSIÓ I ESPERANÇA, A REFLEXIONAR SOBRE AQUEST TEMPS "AMB COR OBERT"
Avui, dimecres de cendra, els convido a reflexionar sobre la quaresma com a temps d'esperança. Igual que el Poble d'Israel que va patir l'esclavitud a Egipte, cada un de nosaltres està cridat a fer experiència d'alliberament ia caminar pel desert de la vida per arribar a la terra promesa.
Jesús ens obre el camí al cel a través de la seva passió, mort i resurrecció. Ell ha hagut de humiliar-se i fer-se obedient fins a la mort, abocant la seva sang per alliberar-nos de l'esclavatge del pecat.
És el benefici que rebem d'ell, que s'ha de correspondre amb la nostra acollida lliure i sincera. Estem cridats a seguir l'exemple de Nostre Senyor. Ell va vèncer al temptador i ara nosaltres també hem de fer front a la temptació i superar-la. Ell ens va donar l'aigua viva del seu Esperit i nosaltres hem d'anar a buscar-la a la font dels sagraments i la pregària.
És la llum que venç les tenebres i ens demana a nosaltres alimentar la flama que se'ns va confiar el dia del nostre baptisme. D'aquesta manera, el nostre camí quaresmal serà signe sacramental de la nostra conversió.
EL PAPA CONVIDA ELS MITJANS A NO OBLIDAR-SE DE "L'OCEÀ DE BÉ" QUE HI HA AL MÓN
L'inici de 2017 es presenta ple de conflictes, violència, odi, terrorisme i atacs armats imprevisibles i la incapacitat de trobar solucions negociades i no violentes.
No ens deixem robar l'esperança, perquè si el mal apareix amenaçador i invasiu, hi ha el bé, un oceà de bé que opera al món. Aquest bé té la cara dels que socorren les víctimes dels bombardejos a Síria, dels qui reben els migrants sense cedir a la temptació de tancar-se, dels qui no es resignen a veure en l'altre, el divers, un enemic; dels qui treballen pels nens i joves sense futur; dels voluntaris en els hospitals; o de qui comparteix el temps amb la gent gran de les nostres ciutats.
Vèncer la globalització de la indiferència, la petrificació del cor, que ens fa acostumar als cotxes bomba i a la seva brutal càrrega de mort, als immigrants que s'ofeguen a la Mediterrània en barcasses transformades en taüts, als sensesostre que moren de fred als nostres carrers sense que això sigui notícia. La vida ens ha estat donada i se'ns ha convidat a compartir-la interessant-nos pels altres.
Jesús va néixer en aquest món de la precarietat, que segueix interpel·lant-nos. La pau, la justícia, es construeixen dia a dia, reconeixent que la dignitat de cada vida humana no s'ha de suprimir, a partir de la més petita i indefensa, i reconeixent en cada ésser humà el nostre germà.
PARAULES del St. PARE FRANCESC Plaça de St. Pere
5 febrer 2017
“Jesús ens convida a ser un reflex de la seva llum, a través del testimoni de les obres bones. I quanta necessitat té el món de la llum de l'Evangeli que transforma, cura i garanteix la salvació a qui el rep!”.
"Cada un de nosaltres està cridat a ser llum i sal en el propi ambient de la vida quotidiana, perseverant en la tasca de regenerar la realitat humana en l'esperit de l'Evangeli i en la perspectiva del Regne de Déu. Sal, per donar gust a la vida amb la fe i l'amor que Crist ens ha donat i llum, per il·luminar el món".
“Per tant, la missió dels cristians en la societat és aquella de donar "sabor" a la vida amb la fe i l'amor que Crist ens ha donat i, al mateix temps, mantenir lluny els gèrmens contaminants de l'egoisme, de l'enveja , de la maledicència, i altres”.
MENSAJE DEL PAPA A LOS DIEZ MIL JÓVENES REUNIDOS POR TAIZÉ EN EL 39º ENCUENTRO ECUMÉNICO EN LA CIUDAD DE RIGA
“Jóvenes cristianos, ortodoxos, protestantes y católicos con estas jornadas vividas bajo el signo de una fraternidad real, ustedes expresan el deseo de ser protagonistas de la historia, de no dejar que sean los demás quienes decidan su futuro”.
“Que estas jornadas les ayuden a no tener miedo de sus límites, sino a crecer en la confianza en Jesús, Cristo y Señor, que cree y espera en ustedes. Que en la sencillez que el hermano Roger ha sabido testimoniar, ustedes puedan construir puentes de fraternidad y hacer visible el amor con el que Dios nos ama”.
DEL MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA 103 JORNADA MUNDIAL DE L’EMIGRANT I EL REFUGIAT 2017 «EMIGRANTS MENORS D’EDAT, VULNERABLES I SENSE VEU»
«Qui acull un d’aquests infants en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat» (Mc 9,37; cf. Mt 18,5; Lc 9,48; Jn 13,20). Amb aquestes paraules els evangelistes recorden a la comunitat cristiana un ensenyament de Jesús que apassiona i, al mateix temps, compromet. Aquestes paraules, en la dinàmica de l’acolliment, marquen el camí segur que condueix a Déu, partint dels més petits i passant pel Salvador. Precisament l’acolliment és condició necessària perquè aquest itinerari es concreti: Déu s’ha fet un de nosaltres, en Jesús s’ha fet infant i l’obertura a Déu en la fe, que alimenta l’esperança, es manifesta en la proximitat afectuosa envers els més petits i dèbils. La caritat, la fe i l’esperança estan involucrades en les obres de misericòrdia, tant espirituals com corporals, que hem redescobert durant el recent Jubileu extraordinari.
Avui l’emigració no és un fenomen limitat a algunes zones del planeta, sinó que afecta a tots els continents i està adquirint cada vegada més la dimensió d’una qüestió mundial dramàtica. No es tracta només de persones que cerquen un treball digne o condicions de vida millor, sinó també d’homes i dones, ancians i nens que es veuen obligats a abandonar casa seva amb l’esperança de salvar-se i de trobar en altres llocs pau i seguretat. Són principalment els nens els qui pateixen les greus conseqüències de l’emigració, gairebé sempre causada per la violència, la misèria i les condicions ambientals, factors als quals cal afegir la globalització en els aspectes negatius. La carrera desenfrenada cap a l’enriquiment ràpid i fàcil comporta també l’augment de plagues monstruoses de tràfic de nens, l’explotació i l’abús de menors i, en general, la privació dels drets propis de la infantesa sancionats per la Convenció Internacional sobre els Drets de la Infància(...).
Per veure el texte en Català cliqueu aquí.
Para ver el texto en Castellano, pulsar aquí.
DEL MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC CELEBRACIÓ DE LA 50ª JORNADA MUNDIAL DE LA PAU 1 DE GENER DE 2017
En aquesta ocasió desitjo reflexionar sobre la no violència com un estil de política per a la pau, i demano a Déu que es conformin a la no violència els nostres sentiments i valors personals més profunds. Que la caritat i la no violència guiïn la manera de tractarnos en les relacions interpersonals, socials i internacionals.
La construcció de la pau mitjançant la no violència activa és un element necessari i coherent del continu esforç de l’Església per a limitar l’ús de la força per mitjà de les normes morals, a través de la seva participació en les institucions internacionals i gràcies també a l’aportació competent de tants cristians en l’elaboració de normatives a tots els nivells. Jesús mateix ens ofereix un «manual» d’aquesta estratègia de construcció de la pau en l’així anomenat Sermó de la muntanya amb les vuit benaurances (cf. Mt 5,3-10)... El 2017, comprometem-nos amb la nostra pregària i acció a ser persones que apartin del seu cor, de les seves paraules i dels seus gestos la violència, i a construir comunitats no violentes, que tinguin cura de la casa comuna.
Carta Apostòlica Misericordia et misera (20 Novembre 2016)
Per veure el texte en Català cliqueu aquí.
Para ver el texto en Castellano, pulsar aquí.
Exhortació Apostólica Postsinodal
Amoris Laetitia (L’Alegría de l’amor)
Aquest és el títol del nou document sobre la família del papa Francesc. Era un text molt esperat després de les 2 reunions (Sínodes) sobre el tema que el papa va tenir amb els bisbes de tot el món a Roma.
El títol no fa referència explícita a la família, però és que reflexionar sobre la realitat de la família avui reclama afrontar el tema decisiu de l’amor humà. A la vida social les persones s’agrupen per interessos comuns, i en el cas de la família només hi ha un interès que és el d’estimar-se, formar una comunitat de vida i amor.
Així, el document no cau en la trampa d’alguns mitjans de comunicació sensacionalistes que identificaven el tema de la família amb alguns polèmics (per exemple, la comunió dels divorciats tornats a casar).
Les dificultes d’avui en dia de les famílies, que tots constatem, demanen una reflexió en profunditat i això és el què apareix en el text. El papa presenta la bellesa del matrimoni i la família que entra en pla amorós de Déu per a l’home i la dona i, alhora, fa una crida al discerniment davant de cada situació familiar.
Així, doncs, un text que farà molt de bé a l’Església com a família de famílies que és. Especialment recomanable “per a tots els públics” el capítol 4rt. titulat “educació en l’amor”.
Accediu a la pàgina oficial del Vaticà cliqueu aquí.
Mensaje del Santo Padre Francisco para la 53ª Jornada Mundial de Oración por las Vocaciones
Per veure el texte en Català cliqueu aquí.
Para ver el texto en Castellano, pulsar aquí.
Missatge 89 del Sant Pare
Jornada Mundial de les Missions 2015
Per veure el texte en Català cliqueu aquí.
Pera ver el texto en Castellano, pulsar aquí.
Sant Joan Despí