Parròquia de Sant Joan Baptista

La nostra historia

NOTES HISTÒRIQUES DE LA PARRÒQUIA DE
SANT JOAN DESPÍ. LA SAGRERA

Per Mn. Josep M. Martí Bonet, arxiver
del Arquebisbat de Barcelona





Segons la documentació custodiada a l’Arxiu Diocesà i a la Catedral de Barcelona, Sant Joan Despí és una parròquia molt antiga que abans del 2004 pertanyia al bisbat de Barcelona i ara és del de Sant Feliu de Llobregat. Resulta d’alguns documents que la denominació “Despí” no és l’originària sinó Sant Joan Mizano o de la vila de Mizano. El primer esment d'aquesta parròquia data de l'any 1002, en relació amb una donació feta al monestir de Sant Cugat. L'any 1010, el bisbe Aeci de Barcelona donava aquesta església, aleshores dedicada a Sant Sadurní i Sant Joan, al capítol (canonges) de la seu de Barcelona, acció que va ser refermada el 1012. El 1098 es documenta l'existència de la sagrera de l'església.
 

El temple parroquial d'època medieval va ser engrandit i reformat al segle XVI en estil renaixement. Va ser incendiat el 1936 i posteriorment totalment arrasat per ordre municipal. El 1940 s'inicià la construcció d'un nou temple projectat pels arquitectes Aixelà i Pujol.
Es conserven a l'arxiu parroquial nou, donat que l'anterior es perdé durant la Guerra Civil de 1936-39, els llibres sagramentals a partir de l'any 1918.
Dins el terme parroquial hi ha una església oberta al culte sota l'advocació de Santa Maria (Barri Pla del Vent).

La bibliografia fonamental és: Labor pastoral de un gran pontificado, Barcelona, 1962, pàg. 145. Catalunya Romànica, Barcelona, 1992, vol. XX, pàg. 308. Arxiu Diocesà de Barcelona, Parròquies, Arxius, 9 (600-699).

Resulta de varies escriptures que “Pi” o “de Pi” no és el nom primer de la parròquia ara coneguda amb el nom Despí, sinó que era “Mizano” i “Vico Mizano”. En l'any 1010 a 30, Marçel bisbe de Barcelona, amb consentiment dels comtes Ramon i Ermesinda, els seus senyors, donà a l'església canonja de Sta. Maria Verge l'església i parròquia de St. Joan i St. Sadurní, situada en la planura del riu Llobregat al lloc nomenat “Vico Mizano”, veí de la parròquia de St. Just Desvern o de “Vico Verce” i prop de la ciutat de Barcelona. Aquesta donació la feu amb els delmes, primícies i ofertes per el sosteniment dels canonges i perquè aquests cada dia resin i celebrin sacrificis.

​

Al cap de deu anys (1020) consta un jurament prestat pel comte Berenguer d’un fuster la parròquia de St. Joan situada a “Micano”, la que amb les seves pertinences és pròpia de la catedral.
(Arxiu Capitular. Llibre I de les Antiguitats n. 15)

​

En l'any 1059 tenia el nom adjunt de Llobregat com es llegeix a l'escriptura de venda d'una propietat situada a “Miçiano” i en les parròquies de St. Joan de Llobregat i St. Just de Vercio, dins del Comtat de Barcelona feta per Guadalt Adalbert a Bonfill Mir per 2 mancusos d'or.
(Arxiu Corona d’Aragó, Ramon Berenguer I, 247)

​

Ben prop del terme del segle XI ja apareix el nom del Pi, el que consta en una escriptura de 23 d'agost de 1098 amb la qual Grau Mir, clergue donà a Sta. Maria de Font Rubí una propietat, alou, que tenia al Llobregat dins de la parròquia i sagrera de St. Joan de Pi, lo que a tramuntana confrontava amb la riera de Vere, això és Desvern.
(Cartulari de Sant Cugat, n. 891)

​

L’any 1060, 11 febrer, es venen dos peces de terra separades situades al Comtat de Barcelona als llocs nomenats Miçano, a les parròquies de St. Joan de Llobregat i St. Just de Vercio feta per Guadalt Adalbert a Bonfill, fill de Mir, difunt, per 12 unces d'or pur de Barcelona.
Arx. Corona d’Aragó, perg. de Ramon Berenguer I, vol. 3, p. 280)

​

L’any 1104, 27 gener el Papa Pasqual confirmà a la Seu de Barcelona la església de Sant Joan de Pino i les seves pertinences.
Arxiu de la Catedral, Llibre I de les Antiguitats n. 30)

​

​

RECTOROLOGI DE SANT JOAN DESPÍ



1201 - 1219 Pere Castellar
1219 - 1230 Ramon Ainet
1230 - 1263 Grau, prevere
1263 - 1280 Pere de Romanís
1280 - 1301 Bernat de Pujol
1301 - 1314 Jaume Martí
1314 Jaume des Pi
1319 Pere Ferrer
1319 Julià des Pi
1339 Jaume Martí
1339 - 1348 Berenguer Grau
1348 - 1352 Jaume Pellerés
1352 - 1353 Pere de Gostemps
1353 - 1355 Ramon Roca
1355 - 1359 Julià Prat
1359 - 1361 Pere Roca
1361 - 1362 Ramon Roca
1362 - 1377 Francesc Ermengol
1377 - 1405 Berenguer Feu
1405 - 1406 Guillem Carbonell
1406 - 1411 Pere Talada
1411 - 1422 Bernat Mir
1422 - 1435 Pere Pujades
1435 - 1437 Joan Dalmau
1437 - 1445 Pere Tallada
1445 - 1454 Gabriel Cogolles
1454 - 1465 Joan Giralt
1465 - 1496 Pere Ramon Soteres
1496 - 1514 Bernat Soteres
           1573 Pere Doms
1793 - 1808 Ramon Ferrer
1808 - 1817 Llorens Ferrer
1817 - 1827 Pere Fillol
1827 - 1830 Josep Riera Solà
1830  Joan Simon
1830 - 1845 Antoni Lovera
1845 - 1846 Agustí Molas
1846 - 1859 Joan Ferrer
1859 -  ? Jaume Vila
1932- 1936 Francisco J. Ferrando Alemany  E.
1939- 1948 Pere Simó Aymà  E.
1948- 1970 Salvador Balletbó Durán  P.
1970- 1990 Pere Roigé R.
1990- 2007 Albert Ruiz Elias  R.
2007- 2015 Vicenç Guinot R.

​

PRIMERES VISITES PASTORALS A SANT JOAN DESPÍ



- El dijous 11 de juliol de 1303 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Joan Despí. Visita Pastoral 1/1, fol. 12; M- N 8.
- El dimarts 13 de febrer de 1308 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Joan Despí. Visita Pastoral 1/2, fol. 93
- El dijous 19 de febrer de 1310 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Joan Despí. Visita Pastoral 1/2, fols. 105v- 103. El text de la visita diu que sortí de Barcelona el 19 de febrer. Per tant segons la cronologia de les visites, Ponç de Gualba romangué a Barcelona des del 30 de gener fins el 19 de febrer  de l’esmentat any, 1310.
- El diumenge 30 de desembre de 1313, Hug de Cardona, ardiaca i vicari general del bisbe de Barcelona exiliat a Mallorca, visità Sant Joan Despí. Visita Pastoral 2, fol. 23 v. En el text de la vista hi ha la acusació d’una que conjura a mal dels ulls.
- El dimecres 26 de febrer de 1326 el bisbe Ponç de Gualba visità Sant Joan Despí i tonsurà cinc escolars. Visita Pastoral 3, fol. 67v.

BENEFICIS DE SANT JOAN DESPÍ (de Pinus, Sant Joan)



Segons la documentació de l’Arxiu Diocesà de Barcelona (Speculum III) hi havia en l’esmentada parròquia aquests beneficis:

1. Benefici primer de la Mare de Déu del Bon Camí (Sp. III, 373). Datat en la Collatio de l’any 1328.
2. Benefici segon de la Mare de Dèu del Bon Camí (Sp. III, 374). Datat en la Collatio l’any 1331.
3. Benefici de Sant Martí en la capella rural d’aquesta advocació (Sp. III, 375). Datat en la Collatio de l’any 1320.